loading please wait..

A aquests éssers socialitzats com a homes que fan servir el femení quan parlen i no em deixen obrir boca durant (pseudo)debats

una mujer sin
Aquests éssers socialitzats com a homes que fan servir el femení quan parlen i no em deixen obrir boca durant (pseudo)debats.
Potser algun dia us faré un article. Potser no.

 

I aquí estic, fent-vos aquest article que he dubtat molts cops si començar a escriure o no.

Què, de fet, fa una setmana, quan m’hi vaig posar, se’m va borrar (ara el word em diu que borrar no existeix i és esborrar, però em permeto escriure tal i com em surt, amb alguna petita traïció al Pompeu incorporada). El que deia, que fa una setmana quan vaig començar se’m va borrar i no vaig poder evitar pensar “el patriarcat em boicoteja i segur que té via directe amb el meu ordinador”.

No sé si l’article “us el faig”. O si us el vull fer. Perquè em grinyola una mica la idea de fer les coses per vosaltres, els homes en genèric i, probablement, en algun moment o altre, també a tu en concret. Perquè estic una mica cansada de buscar i rebuscar les paraules correctes i el to adequat, per trobar l’equilibri entre la pedagogia, la fermesa i el moment adequat per assenyalar-te l’ús que estàs fent els teus privilegis d’ésser socialitzat com home en una societat patriarcal.

Em falten dits de la mà, i del peu, per comptar les situacions en que homes que s’autodefineixen com a feministes han tingut actituds masclistes amb mi. I sé que no sóc la única que s’ha trobat en situacions similars perquè, per sort, he trobat entorns i persones amb qui parlar-ho, compartir-ho i sentir-nos menys soles i una mica més fortes.

Per descomptat que em sap greu que gent a la que m’aprecio, i gent a la que no tan, tingui actituds i comportaments masclistes en converses a dues bandes, en assembles i reunions que se suposen espais on, entre d’altres coses, es vol combatre el patriarcat. Però això, puc entendre-ho: costa molt desaprendre maneres de fer i de ser que portem carregant a la motxilla des de sempre, costa molt més graduar les ulleres violetes quan ets l’opressor i no la oprimida.

El que em sap més greu de tot això, però, és que quan algú els hi assenyala aquests comportaments, aquestes actituds, diguin que ets una exagerada, que veus masclisme a tot arreu. Tan és si ho fas dient “perdona, Bernat, estava parlant jo, si em deixes acabar després pots dir la teva”, perquè és més fàcil que interrompin una dona quan parla que no un altre home, ja sigui amb un “ostres, que curiós que ara que ho diu en Joan us sembli tan bona idea fer l’activitat aquest dia perquè quan ho ha proposta la Maria ningú li ha fet el més mínim cas”, perquè en general l’experiència m’ha demostrat que una mateixa idea dita per un home multiplica les seves probabilitats d’èxit en un 364,67%.

És a dir, que ocupin, de cop, el rol d’home-home perquè tu veus fantasmes on no n’hi ha, i els estàs posant en dubte. A ells, que són més feministes que ningú, que parlen dient “totes”, que per cada 1263 tweets que fan per combatre la violència masclista van a un acte o manifestació, que fins i tot en algun moment, diu la llegenda, se’ls ha vist recollint cadires i netejant gots després d’una activitat.

No m’agrada pensar que es tracta de feministes de postureo, que ara queda bé i no es pot no ser-ho. Sé que el camí és llarg i complicat i també sé  que, en general, no ens agrada que ens qüestionin, però què sense (auto)qüestionar-nos no anirem enlloc.

I potser, la persistència i una part de la ingenuïtat i optimisme que m’acompanya, és la que ha fet que avui em tornés a posar davant d’un word en blanc, tot esperant que ara que em llegeixes sense públic, sense la meva mirada que posa llum a les teves ombres, trobis l’espai, la valentia i la consciència suficient per pensar en tot això, i comptar fins a 10 quan alguna persona t’assenyali un privilegi, una actitud, un comportament, d’aquests que reforça el patriarcat.

I potser un dia faré una segona part, perquè encara em queden coses per dir. Potser no.

 

Publicat el 15 setembre 2015 a General

Compartiu-ho!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *