loading please wait..

Dictadura de la bellesa 2.0 – Elisabet Velo i Fabregat

the perfect body

Dictadura de la bellesa 2.0

El passat mes de novembre coneixíem la notícia: 25.000 firmes obligaven a la marca “Victoria’s Secret” a canviar la seva campanya “Te perfect body” (El cos perfecte). En la imatge que acompanyava aquesta campanya s’hi podien veure 10 models a les que –presumptament- els conjunts que vesteixen s’adapten a les seves necessitats. És a dir, a les seves característiques. El que va alarmar a les tres estudiants britàniques va ser que les 10 models llueixen cossos extremadament prims, fins el límit que es poden apreciar les costelles d’aquestes dones.

Aquesta situació no és cap novetat, per bé que des de fa uns anys el que és trendy (tendència) en els cànons de bellesa femenins són els cossos prims, quasi sense formes. El xou anual de Victoria’s Secret és un clar exponent, per bé que cada desembre (enguany, el dia 2), els anomenats “àngels” desfilen per a mostrar les novetats de la marca anglesa. Àngels, ens mitològics quasi transparents… quina casualitat. Fins i tot, dies abans hi ha revistes com Glamour que expliquen quin és el pla d’entrenament d’aquestes models per a arribar perfectes a aquesta cita, la que és –segons diuen- un trampolí per a la seva carrera professional.

La polèmica iniciada per aquesta campanya i la rectificació per part de la companyia va ser notícia a diversos mitjans digitals d’arreu, amb les conseqüències que ha comportat. Si no només la dictadura de la bellesa la rebem de les multinacionals, ara són alguns/es lectors i lectores els/les que reproven la campanya gràcies a la qual s’ha retirat la campanya en qüestió. Crida l’atenció llegir alguns dels comentaris que acompanyen aquestes notícies–tant d’homes com de dones-, qualificant d’envejoses, lletges i grasses ja sigui a les estudiants britàniques o a les dones que es queixen de les models exposades per la firma britànica. Alguns dels mots més usats són “enveja”, “gordes” i “porques”, a més de banalitzar la polèmica. D’una banda, surten a la llum els arguments en defensa de la salut i el benestar, vinculats a l’esport i els cossos prims. De l’altra, es rebaixen les conseqüències d’aquestes campanyes manifestant que “cadascú s’ha d’estimar tal i com és”… entre d’altres afirmacions absolutament fora de lloc. La gordofòbia triomfa i resta importància als efectes nocius que aquestes campanyes tenen en l’autoestima de les dones, sobretot en edat adolescent.

A pesar de les campanyes que es van fer en el passat, encara avui dia hi ha pàgines web a l’abast de les noies (i els nois) que fomenten l’anorèxia i la bulímia –Ana y Mía, en el seu llenguatge-. En aquestes pàgines s’hi poden trobar tot tipus de trucs per a aprimar-se fàcilment i assolir el que entenen que és la “perfecció”. Si tan accessible és una campanya de roba interior com una pàgina web que condueix a l’anorèxia i/o a la bulímia, no ens hauríem de prendre més seriosament aquest tipus de publicitat? La rapidesa amb la que nois i noies joves (i no tan joves) poden accedir a certes pàgines ens hauria de fer reflexionar sobre la responsabilitat social de les empreses a l’hora de respectar l’autoestima de la societat, sobretot de les persones en edat més sensible. És clar que és una qüestió de salut, com diuen alguns/es, salut perquè el bombardeig dels cànons de bellesa pot conduir a malalties psiquiàtriques que, ras i curt, poden tenir un fatal desenllaç: la mort.

Els cànons de bellesa en les dones són especialment constants i cruels, per bé que hi ha cossos més prims i més grossos, i fins i tot hi ha noies que han de suportar sovint que els hi preguntin si són anorèxiques perquè estan molt primes, quan ni de lluny és així. “És la meva constitució”, se sol dir, però tampoc escapen de ser assenyalades pel seu aspecte. La pressió estètica sobre les dones no és una qüestió menor, ja que revifa sovint. I cada cop amb més força.

Finalment, Victoria’s Secret va canviar l’eslògan de la campanya per “One Body for Everybody” (Un cos per a cadascú), però les models que sortiran a la passarel·la seguiran sent noies molt primes, ultraentrenades per aquest “gran esdeveniment”. Hauran maquillat el nyap de la primera campanya, però el mal seguirà fent forat en l’autoestima de les adolescents.

Fonts: http://www.huffingtonpost.es

http://www.eltiempo.com

http://www.20minutos.es

http://peru21.pe

 


 

foto elisabet

L’autora d’aquest article és l’Elisabet Velo i Fabregat, Doctora en Dret Públic Global, feminista per vocació i fan dels Beatles per herència.

Li agrada gaudir de la lectura i de les bones converses.

La podeu conèixer més a fons, trobar i contactar a twitter @alomainthesky, en el seu blog http://elisabetvfabregat.blogspot.com.es i a través del seu correu electrònic e.v.fabregat@hotmail.es

 

Publicat el 9 desembre 2014 a General, Obrim el blog

Compartiu-ho!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *