loading please wait..

Els homes primer, que els agrada més

file7631292337511

Avui us explicaré una anècdota que fa temps que tinc pendent d’escriure. Molt ràpida, molt clara, molt senzilla. I que, oh sorpresa, torna a tenir a veure amb la meva vida en parella.

Resulta que fa un temps la meva parella i jo vam decidir comprar-nos un pis. I vam iniciar tot un procés de paperassa diversa molt avorrit i pesat que no us relataré aquí i ara, però en el qual hi va haver dos fets que m’agradaria destacar: la signatura de la compra i la obertura del compte conjunt.

Recordo el dia que vam anar a signar la compra, els nervis, la il·lusió, el compromís, la por, i tota una barreja de sensacions. Quan va arribar el moment de signar, la notària va passar els papers per a signar al meu company PRIMER, però el meu company va decidir passar-me els papers a mi, perquè fos la meva signatura la primera en aparèixer al document de compra. Les persones que hi havia a la sala, es van mirar estranyades (no pas les nostres famílies que ja saben com funcionem el meu company i jo) però ningú va comentar res. Pràcticament això potser us pot semblar una xorrada, el pis és 50% seu i 50% meu, però ell sap que jo em fixo amb aquestes coses, i que per a mi són detalls importants, de manera que em va passar els papers.(Suposo que sense haver-ho parlat mai de forma concreta, és la nostra fórmula secreta per atacar el patriarcat) Això és un fet anecdòtic, un record bonic que tinc, d’aquells petits detalls que el meu company té amb mi en el nostre dia a dia, i que m’agrada recordar. Després vam brindar amb cava, a la cuina (sense llum) del nostre (per fi) pis (bé, nostre nostre… del banc i nostre!) .

Un altre detall del meu xicot, va ser el del dia que vam anar a obrir el nostre compte conjunt per pagar la hipoteca del pis. Com es tracta d’un compte conjunt, hi havia d’haver les dades de totes dues, i les nostres signatures. Quan la noia que ens atenia al banc li va passar a ell la documentació (què curiós que sempre li passen a ell primer, no trobeu?) ell va escriure les seves dades, però no a la primera casella, sinó a la segona, deixant-me a mi el primer lloc, el que significa que la primera en aparèixer al compte corrent (tot i ser 50/50) hauria de ser jo. La meva sorpresa va ser quan, passats uns dies, vam rebre la nostra primera carta del banc a la bústia de la nostra nova llar, i em vaig adonar de que anava dirigida al meu company. No entenia res, però si jo era la primera titular, si jo vaig signar primera, què estrany! Va ser un detall d’aquells en els que em fixo, però tampoc hi vaig voler donar més voltes i ho vaig deixar passar, al cap i a la fi, les cartes que venen a casa sempre les obro jo, vinguin a nom meu o de la meva parella (sempre i quant siguin rebuts o coses comuns, que ningú s’espanti!).

La meva sorpresa va ser quan al cap d’uns mesos, parlant un dia amb una coneguda que havia treballat molts anys a la banca, em va explicar que havia tingut una enganxada amb un dels seus caps perquè li havia suggerit (de forma contundent) que les cartes de comptes conjunts sempre les dirigís a nom de l’home, perquè “a ells els agrada més, se senten importants”. No m’ho podia creure, de veritat algú pot pensar que això funciona així? De veritat creu aquell home que la majoria d’homes són tan simples? O és que tenen algun estudi de marketing o comunicació amb la clientela que així els ho demostra? Si és així, que pot ser ja que vivim en una societat patriarcal, m’agradaria veure’l i anar pensant com el puc seguir boicotejant.

Personalment considero que és absurd, i que les cartes haurien d’anar a nom de la persona que les acabarà obrint i llegint. A casa meva aquesta persona sóc jo, que sóc una dona, però a casa d’algú altre pot ser al contrari. Em sembla un argument absurd i amb molt poca consistència, però em va servir per saber amigues i amics, que a casa les cartes del banc arriben a nom del meu company perquè “a ells els agrada més, i se senten importants”.

Publicat el 30 octubre 2015 a General, Reflexions

Compartiu-ho!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *