loading please wait..

Falten dones (a casa dels altres)

sin mujeres

Molt s’ha dit i escrit (i callat) sobre l’absència de dones en la composició del nou govern grec.

Beatriz Gimeno en el seu article “Decepción” analitzava amb el cap i amb el cor el que més d’una de nosaltres va sentir, evidentment amb matisos i sensacions  personals i difícilment transferibles,  el veure un govern únicament format per homes.

Des del Fórum de Política Feminista s’ha escrit una carta oberta a Alexis Tsipras, que està sumant diferents suports, sota el nom “Sin mujeres no hay demoracia” on demanen al nou president grec que rectifiqui (que no ratifiqui).

En aquest món del clik fàcil i de les notícies que caduquen abans que els iogurts, una ment com la meva que, en general, necessita païr, llegir i ordenar abans d’escriure sempre fa una mica tard.

Molt s’ha dit, escrit (i callat) sobre l’absència de dones en la composició del govern grec i poc crec que pugui afegir jo, una setmana després, sobre els dèficits democràtics que això suposa, sobre la necessitat de feminitzar la política (i les polítiques) i tots els espais de la societat, com les desigualtats de gènere massa sovint queden en un segon pla o les reivindicacions feministes acostumen a rebre per resposta un “ara no toca”.

És per això que jo vull parlar d’un altre episodi, conseqüència d’aquest fet, que fa dies que em fa run run i que, tot i el risc de ser mal interpretada, quedar-me sola o rebre crítiques (sempre constructives, que m’ajudin a créixer eh;)) estic apunt de posar en negre sobre blanc.

M’he quedat sorpresa de la gran quantitat de gent que ha assenyalat i criticat aquest fet.

Una part de mi se’n alegrava i estava satisfeta, per mi era, és, una petita victòria feminista que un govern format només per homes no passi desapercebut i sigui motiu de crítica, d’indignació, fins i tot que generi un lleuger rebuig.

Una altra part de mi, però ho ha viscut amb cert escepticisme. Veure diaris on l’editorial està formada per més del 80% d’homes, tweets de gent que em diuen exagerada cada cop que faig servir un #onsónlesdones quan a debats televisius la presència de les dones brilla per la seva absència, per nombrar un parell d’exemples, criticant amb intensitat i efervescència aquest fet m’indignava una mica. No perquè cregui que jo sigui algú per anar repartint carnets de feminisme o de dret a crítica, ni molt menys, sinó perquè no puc deixar de pensar: estàs criticant una cosa que tu fas cada dia en el teu àmbit, en el teu espai, en la teva petita parcel·la des d’on podries estar canviant el món!

És per això que la iniciativa de “No sin mujeres” de Clásicas y modernas, a la que projecte ella ens hem adherit, m’agrada tant. La trobo necessària i útil i, en certa manera, revolucionària.

Si cadascú de nosaltres es nega a participar, a col·laborar, a formar part d’espais formats només per homes…que passarà?

Espero que tota aquesta gent tan crítica amb un govern sense dones, segueixi fent palesa aquesta capacitat crítica i aquesta indignació a tots aquells espais on les dones no hi siguem. Així potser les dues parts que ara habiten en mi, la satisfeta i l’escèptica, podran esdevenir només una.

 

Publicat el 3 febrer 2015 a General, Reflexions

Compartiu-ho!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *