loading please wait..

Històries de gènere: com afavorir un imaginari social crític en els joves

11046448_10205280458546965_9105676162479667261_o

Àvia (parlant amb la néta per telèfon):

 

Vaig conèixer al teu avi Joan Pere en una de les festes del poble. Portàvem festejant un temps quan li vaig explicar al meu pare que estàvem junts, però ell, en sentir la noticia s’hi va negar rotundament, dient que no estava fet per mi.. Tot i això, vam cansar-nos. Al principi tot era molt maco però cada vegada era més controlador, fins i tot va arribar al punt de no deixar-me complir el meu somni de ser peridiosta. Sobretot no deixis que mai ningú et controli. ¿Quin és el teu somni, estimada?

 

Aquest és un fragment d’un curtmetratge titolat “La trucada”, l’Anna parla amb la seva àvia el dia del seu aniversari i li comenta els problemes que té amb el seu nòvio. El que li explica la seva àvia sobre els seus temps i el que va patir li farà plantejar-se les idees que té sobre la relació de parella. Durant quatre mesos els alumnes de l’institut de secundària on treballo han tingut la posibilitat de plantejar-se i mostrar les mancances que encara existeixen en qüestions de gènere, mancances que veuen o senten en el seu propi entorn. Ho han fet creant històries que han pensat, escrit, dramatitzat i gravat col·lectivament, tot transformant aquest procès en tres productes narratius audiovisuals. Al curtmetratge “La proposta”, una professora demana als alumnes que observin amb atenció el seu entorn per detectar si hi ha desigualtat de gènere. El curt ens mostra el que veuen al pati, a casa, al carrer… En canvi, a “Un dinar especial” s’ens presenten els estereotips de gènere de forma divertida: un grup d’amics es preparen per a celebrar l’aniversari d’una parella; els nois van de compres mentre les seves xicotes miren una partit de futbol femení al bar del restaurant…

11029548_10205280457906949_4933602632172460995_n

Participar d’aquesta experiència m’ha fet pensar en quines han de ser avui en dia les eines mitjançant les quals difondre missatges de percepció i presa de consciència de les mancances que s’alberguen en la nostra societat actual. Com a professor de filosofia la meva tasca es centra sempre en el desenvolupament de l’actitud reflexiva, crítica i creativa, actitud que ens fa qüestionar-nos el que pensem, diem, o fem i ens ajuda a modificar allò que calgui per aproximar-nos més a la persona que volem ser i al món en què volem viure. Des de fa temps que reconec en les arts la capacitat d’ajudar en aquests procès i, per això, a les aules hi faig entrar la literatura, la pintura, la música o l’escultura i, ara, el cinema. La creació artística té el poder d’aproximar-nos al pensament de manera simbòlica i lúdica alhora. I, a més, pot incloure el pas del pensar al fer si som convidats a la creació. Com diu la dita  clàssica “si ho escolto, ho oblido; si m’ho ensenyes, ho recordo; i si ho faig, ho aprenc”.

11021296_10205280482267558_1912267914619507977_o

És en aquest context que apareix l’experiència que presento. A partir d’una associació formada per comunicadors audiovisuals, “taller de cinema.com”, i de l’aposta de l’Ajuntament de Sitges (que patrocina els tallers) per tractar de forma eficaç la divulgació de les qüestions de gènere, els alumnes es converteixen en creadors d’històries audiovisuals. Sabem el poder que tenen avui en dia al món audiovisual: cinema, sèries, anime… i estem en un moment en què és fàcil accedir a instruments semi-professionals necessaris per produir-los: mòvils, programes d’ordinador, càmeres; tot plegat és un bon marc per la curiositat i creativitat dels joves, molts dels quals ja realitzen i divulguen a les xarxes les seves creacions. Reconèixer això i saber canalitzar-ho en un procès d’aprenentatge és el que hem fet, a partir del patrocini municipal l’Ajuntament de Sitges, amb el seu programa educatiu “Ens estimem”, el coneixement tècnic dels experts en comunicació del Taller de Cinema i la meva experiència docent.

 

Durant el primer mes es planteja un taller al centre per reconèixer que les identitats femenina i masculina no existeixen en els nadons sinó que són un producte cultural. A partir d’aquesta evidència, reflexionem a la classe d’Ètica sobre la nostra identitat de gènere i qüestionem els estereotips. Tot ens porta a tenir coses a dir i al següent pas: la creació de les històries. En una segona fase, ja amb l’aportació del taller de cinema, a través de tècniques de creativitat pensem temes, actituds, missatges que volem transmetre en les històries i comencem a crear-les, primer com a esborranys, i després com a guions cinematogràfics. La tercera fase és la gravació i muntatge: s’oganitzen les sessions segons les escenes i es reparteixen les tasques: actors, director, claqueta, so, càmera, script… El taller de cinema ens aporta els seu material absolutament professionals que es ajuda a veure que l’experiència va de debó: focus, filtres, escenaris, màquines de fum, micros inalambrics i ambientals… Finalment, es realitza el muntatge, i s’arriba a l’última fase: la presentació pública. En una cerimònia al Cinema El Prado de Sitges els alumnes dels dos centres públics de la ciutat que participen del projecte presenten els curtmetratges a la ciutadania amb la presència del regidors de Benestar i Joventut i de l’alcalde. Pels que tinguin curiositat aquí hi ha els resultats http://vimeopro.com/tallerdecinema/ens-estimem-2014-15. ¿És aquesta una bona manera d’afavorir un imaginari social crític en els alumnes en relació a les qüestions de gènere? L’Ajuntament ho té clar: el proper curs, repetim.

 


 

IMG_1019

 

 

    Fèlix de Castro Ortín

    Professor de filosofia a l’Ins Joan Ramon Benaprès de Sitges.

    El podeu contactar per correu electrònic a felikisss@gmail.com i localitzar-lo a Twitter amb el nom de @felikisss .

 

Publicat el 14 abril 2015 a General, Obrim el blog

Compartiu-ho!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *