loading please wait..

JO LLEGEIXO, TU LLEGEIXES, ELLS ESCRIUEN – Mª ÀNGELS CABRÉ

Imatge del la web de Institut Les Aimerigueshttp://aimerigues.blogspot.com.es/2014/03/bon-dia-bona-setmana-bona-lectura.html

JO LLEGEIXO, TU LLEGEIXES, ELLS ESCRIUEN  – MA ÀNGELS CABRÉ

Són molts els racons del planeta on ara mateix hi ha una noia o una dona imaginant en el seu cap el llibre que voldria escriure, la peça artística que voldria crear, la música que voldria compondré o la pel·lícula que voldria filmar. Es tracta sense dubte d’una dona valenta, moguda per sanes ambicions, vocacional i amb moltes ganes d’explicar-li al món aquest altre món que bull dins el seu cap. Però en alguns moments dubta: no perquè no es cregui posseïdora del talent necessari per a dur a terme l’arriscada aventura de la creació, que el té; no perquè no estigui suficientment preparada, que ho està; ni tampoc perquè una veu interior li digui que està cridada per altres camins, com ara la medicina, la enginyeria o la docència.

Succeeix que de vegades, quan algun núvol enterboleix el dia o la nit es fa una mica més fosca, s’atura, mira al seu voltant i li dóna per pensar que la muntanya serà massa costeruda, el cim massa alt. També, quan defalleix, mira enrere i pensa en les moltes dones com ella, valeroses i talentoses, que no van poder desenvolupar les seves condicions artístiques perquè els van barrar el pas. Pensant que no hi ha espai per a ella o, en tot cas, que l’haurà de conquerir amb un esforç gegantí, dubta, s’esmuny dins la seva pròpia falta d’autoestima i acaba per emmudir.

Té raons per dubtar? I tant que les té! Són moltes les raons: es diuen patriarcat, misogínia, masclisme, desigualtat de gènere, discriminació… Perquè es dóna el cas que ja fa temps que les dones són majoria com a consumidores de cultura: majoria lectora, majoria com a espectadores de teatre i cinema, majoria com a visitants de museus i espais d’art… També són cada vegada més dones les que segueixen estudis d’humanitats, d’art, de mitjans audiovisuals… I en canvi, mentre tot això succeïx, la dona creadora encara dubta si val o no la pena esforçar-se doblement per poder crear.

El món de la creació, aquest espai de caràcter tan simbòlic que el patriarcat no el vol deixar anar, segueix perpetuant les seves regles de joc, masclistes fins a l’extenuació. S’ha de ser cec per no veure-ho! Així, mentre el món canvia i la dona s’incorpora a tot arreu, com era d’esperar i com era desitjable després de tants segles de càstig immerescut, en aquest reducte els homes tenen una por immensa a perdre el seu lloc privilegiat de cicerons i de prescriptors. És evident que perquè saben que, perduda aquesta peça, és probable que el seu castell de cartes trucades s’enfonsi.

Aquesta és la raó que els du, en el seu imaginari de dominació, a no deixar anar les regnes del poder que regeix els dictats de l’art i la cultura. Ja poden les dones escriptores, artistes plàstiques i visuals, compositores, coreògrafes, cineastes i directores de teatre intentar fer-se un lloc a cop de colze als seus àmbits de creació, que ells faran el possible per mantenir-les a un racó. I és per això que en ple segle XXI, passen coses com que per exemple les llistes de llibres de l’any, que per Nadal els diaris confeccionen per als seus lectors i les seves lectores, siguin tan irreals. Una autora de cada deu autors, com al segle XIX! A La Vanguardia la cuota femenina la ha ocupat enguany la novel·lista Almudena Grandes; a El País, la poeta Wislawa Szymborska.

Qui és el brètol que creu que només una escriptora de cada deu mereix ser-hi a aquestes preuades llistes, fetes d’esquena a la realitat i a la qualitat literària, mogudes per interessos que de culturals no en tenen res? Per no parlar de la dubtosa qualitat de molts dels escriptors inclosos, en els quals el més caspós patriarcat aspira a perpetuar el seu reialme. Que no ens donin gat per llebre, que la cultura ja fa dècades que es fa també “en femení” i, per molt que insisteixin a negar-ho, ho vulguin o no, el suro sempre acaba per surar.

 


 

 

 

Mª ÁNGELES CABRÉL’autora d’aquest article és Ma Àngels Cabré, escriptora i directora de l’Observatori Cultural de Gènere.

Si voleu saber una mica més qui és ella, què és l’Observatori Cultural i de Gènere i que fa us animem a visitar la seva web http://observatoricultural.blogspot.com.es/, seguir-les a twiter @OCGenere i posar un “m’agrada” a la seva pàgina de facebook https://www.facebook.com/pages/Observatori-Cultural-de-Gènere/

La imatge que il·lustra l’article ha estat trobada a la web de l’Institut Les Aimerigueshttp://aimerigues.blogspot.com.es/2014/03/bon-dia-bona-setmana-bona-lectura.htm

Les opinions que es publiquen són responsabilitat de les persones autores, projecte ella no es responsabilitza del contingut dels articles ni de les fotografies seleccionades per les persones que els hagin escrit.

Publicat el 13 gener 2015 a General, Obrim el blog

Compartiu-ho!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *