loading please wait..

Les etiquetes visibilitzen o generen esterotipis i segreguen lluites? – Maria H Huguet

Foto projecte ella

No és una pregunta nova, ni tinc respostes noves, però els malentesos expressats al voltant del Dia contra la LGBTI+fòbia mereixen una reflexió. Abans de començar, però, vull deixar ben clar que tot el que diré és la meva opinió personal; incloses les definicions que atribueixo a certes paraules i les descripcions de fets viscuts. I em reservo el dret a canviar d’opinió en qualsevol moment.

Ara sí, ja començant, diré que les etiquetes són imprescindibles. I no us avorriré amb descripcions del funcionament del cervell humà, si no que posaré un exemple més pràctic i recent: la Llei que vam aconseguir aprovar aquest dos d’octubre. El seu títol va patir en la seva forma dos canvis d’última hora que, entrant dins del marc de “discussions sobre etiquetes”, tenen conseqüències molt trascendentals.

La primera discussió és el consabut dilema de quantes identitats anomar i quines podem assumir elíptiques o no són prou polítiques. De tots els que he anat sentint, el principal argument en contra d’una llista exhaustiva és la visibilitat. Si de portes a l’exterior donem una imatge fragmentada, diferenciada i en canvi constant; la dificultat de conèixer-nos espanta i ens impossibilita el diàleg. Un amic meu filòleg ha arribat al punt de diagnosticar una necessitat urgent de canvi de vocabulari per paraules inferiors a quatre síl·labes si volem que l’activisme tingui resultats.
Per contra, l’argument més potent a favor d’incloure totes les orientacions és que el que no s’anomena, no existeix. La realitat és diversa, canviant i molt complexa i qualsevol simplificació, exclou. Parlant de persones, aquesta exclusió fa mal. I si, a més a més, aquest grup exclòs gaudeix d’una identitat comuna i se senten discriminades; com a feminista no et queda alternativa que donar-los veu i espai per rectificar aquesta manca actual i apropar-te una mica més a una inclusió total utòpica. I és així com en la Llei la bisexualitat va passar a formar part del títol.

L’altre gran canvi d’última hora va ser el d’escriure “transgèneres” on abans hi deia “identitats trans”. I aquesta esmena ens presenta el gran problema de les etiquetes i és que aquestes no ens pertanyen. Tenen vida pròpia, la seva definició depèn del moment i el lloc, i molt fàcilment passen a ser definides per una col·lectivitat que s’autoerigeix propietària de la llengua i et diu què pots i com ho has d’anomenar. “Identitats trans” és un terme paraigües que es fa servir al moviment LGBTIQ+ per incloure tot el que té a veure amb identitat de gènere (transsexuals, transgènere, intersex, agènere, bigènere, queer i un llarg etcètera). En aquest cas però, les autoritats de la llengua van dictaminar que el terme “transgènere” tenia més legitimitat lingüística; amb una definició pròpia que mai he vist atorgada en el moviment LGBTIQ+ català. Suposo que la confusió té bastant a veure amb que als Estats Units sí que es parli de “transgender” per referir-se a transsexuals.

Sigui quina sigui la raó, ara un seguit de persones han d’acceptar aquesta nova definició o, com a mínim, declarar-la quan vulguin emparar-se en la Llei. Amb tot el que comporta de negació de casuístiques pròpies i incoherències internes. I el mal psicològic d’aquest títol és només un d’infinits exemples que podríem mencionar.

I és que el títol té trampa i les etiquetes, mentre visibilitzen, també és cert que generen estereotips i segreguen lluites. Són una eina i depèn de la nostra mà com les usem i treballem. Això sí, hem de ser molt conscients que, si nosaltres les deixem de banda, hi haurà altres col·lectius modulant-les a la seva manera.

 


Foto MHHuguet

                   Maria H Huguet.
                   Psicòloga social, activista feminista pels drets humans i actualment Presidenta al Consell de Joventut de Barcelona.
                   No podria viure sense música i menjar em fa feliç.
                   Mail: mhhuguet@gmail.com
                   Twitter: @mhhuguet

Publicat el 26 maig 2015 a General, Obrim el blog

Compartiu-ho!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *