loading please wait..

L’objecte obscur del desig i les xarxes – Gemma Lienas Massot

menors xarxes

Abans d’escriure una novel·la, passo una temporada força llarga documentant-me. Atesa la meva curiositat insaciable, aquest és un dels aspectes més positius de ser escriptora. Tots els temes em generen interès, tot i que no tots resulten agradables. Aquest és el cas d’un dels que travessen la meva darrera novel·la, El rastre brillant del cargol.

El rastre brillant del cargol és un thriller que basa una de les seves dues trames en les maniobres d’un pederasta que, a través de les xarxes socials, assetja una noia de 14 anys.

Per documentar-me no vaig poder fer servir ni llibres ni testimonis, sinó que vaig haver de recórrer a una unitat policial especialitzada en aquesta mena de delictes que té la seu a Sabadell.

El primer que volia saber era qui són aquests paios (la majoria, homes) que senten atracció pels i les joves o nens i nenes o, fins i tot, criatures de bolquers. No em va sorprendre, és clar, que la majoria d’ells hagin triat feines que els posen en contacte amb el seu objecte obscur de desig, de manera que la majoria són professors, monitors de lleure, entrenadors esportius, capellans… El que sí em va deixar parada és saber que el nombre de pederastes ha anat augmentant molt d’ençà l’arribada d’Internet. Per què? Doncs perquè les xarxes socials permeten d’una banda l’anonimat i de l’altra acostar-se impunement a les criatures. I em va treure de polleguera saber que l’edat dels pederastes està baixant considerablement, de tal manera que ja han enganxat, quan fan una batuda, nanos menors d’edat. Segons l’inspector amb qui vaig parlar, cada cop més sovint veuen “ni-nis” convertits en pederastes.

I això per què? Que no treballis ni estudiïs no et fa necessàriament un depredador sexual de menors, oi? Doncs, no, però sí que hi té molt a veure la quantitat ingent d’hores que passen sols a casa enganxats a la pantalla de l’ordinador mirant pàgines pornogràfiques.

I és que el porno actua igual com ho fan les drogues: satura els centres cerebrals receptors del plaer. Un cop han quedat saturats, és a dir, han provocat sacietat, és difícil aconseguir el mateix impacte plaent. Així doncs, moltes de les persones que consumeixen pornografia, igual que les que consumeixen drogues químiques, cada cop necessiten dosis més grosses, més fortes, per aconseguir el mateix efecte. Per la qual cosa entren a webs cada vegada més retorçades fins a arribar a les que ofereixen imatges de sexe explícit amb nens o nenes. D’aquí, alguns (no tots, afortunadament) passen a convertir-se en predadors sexuals.

Els pederastes entren a xats d’allò més innocents, per exemple, al de Les tres bessones, i d’aquesta manera contacten amb criatures tendres. Evidentment, no fan servir el seu veritable nom, ni diuen la seva edat autèntica i la foto que els acompanya és la d’un nen o una nena capturats, per exemple, en algun catàleg de roba.

Un cop han pescat un incaut (la gran majoria ho són) i se n’han fet amics, és molt fàcil aconseguir dades per poder-li fer xantatge: per exemple, introduint-li un virus a l’ordinador que permeti estar al cas de tot el que fa i que permeti obtenir totes les contrasenyes. D’aquesta manera, la criatura queda a mans del pederasta, que la pot manipular per obtenir allò que vol.

Si això no fos prou, una altra manera de doblegar la voluntat de les criatures és oferint-los regals, que, sovint, són punts per participar amb avantatge en els jocs de la xarxa.

Cal, doncs, que, quan parlem amb els nois i noies de sexualitat, els alertem també respecte a aquesta fauna que corre pels camins més subterranis de la Xarxa. I és que Internet té un munt de virtuts però, a la vegada, una muntanya de perills.

______________________________________________________________________________

gemmalienas_05 La Gemma Lienas és escriptora, comunicadora, educadora i empresària.    Com a escriptora té més de noranta títols publicats, per adults, gent jove i  criatures. El 2010 ha rebut, pel seu paper en la literatura catalana de finals  del segle vint i inicis del vint-i-u i per la seva lluita feminista, la medalla    Francesc Macià al Treball.

 Si us voleu posar en contacte amb ella o seguir-la a les xarxes socials ho    podeu fer al twitter @gemmalienas, al facebook  www.facebook.com/gemmalienas  o a través del correu   electrònic gemmalienas@gemmalienas.com

 

Publicat el 8 juny 2015 a General, Obrim el blog

Compartiu-ho!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *