loading please wait..

Masclisme online – Laura Sánchez Rull

riven-league-of-legends-1

Tot resulta quan em disposo a jugar un bon matí a League of Legends, (abreujat com LoL) un videojoc online d’estratègia en temps real. A la pantalla de selecció de personatges algú pregunta si hi han dones al seu equip, immediatament després de que jo em pronunciés dos jugadors es desconnecten de la partida. I jo em pregunto: Què té de dolent que una dona jugui al Lol, Dota 2 o a qualsevol altre videojoc?

Tot i què cada cop es troben més dones en el món dels videojocs encara segueix sent motiu de burla per a molts. Sóc habitual dels videojocs i tinc demostrat que quan els homes descobreixen que una dona està jugant ,en la majoria de cops, es produeix assetjament verbal.

Jo no me’n amago de ser dona, el més lleu que em poden arribar a fer es començar a donar-me ordres cura’t, ves allí, mou-te, ataca, ves a base, com si es sentissin amb la necessitat de cuidar de nosaltres. El masclisme es pot manifestar de diferents formes i no només amb violència verbal, els més difícils de detectar, són els homes que des de una voluntat de ser cavallerosos amb la dona “gamer” la tracten com si no pogués fer res per si sola i sovint s’aprofiten de la situació per lligar.

Com més partides jugo més atacs rebo, queda clar que amb els jugadors novells tenen poca paciència però ser dona-novell per a ells és un insult. A les dones generalment no se’ns valora en aquest mon, si aconsegueixes pujar de nivell molts et diran que el teu xicot t’ha pujat el personatge i si jugues malament el mínim que et diran es que te’n vagis a fregar.

Quan sols dir que ets dona solen pensar que ets lletja, grassa o has començat a jugar per fer feliç al teu xicot.

Fa un temps Esports va crear una lliga independent perquè les dones poguessin tenir un lloc dins l’esport electrònic. Es totalment ridícul pensar que una dona no pot estar al mateix nivell que un home quan parlem de videojocs, ja que no estem parlant de tenir cap condició física específica per poder ser millor jugador sinó de tenir habilitats. Malauradament queda molt camí per recórrer per les dones.

Però el masclisme no acaba aquí, los dones es troben també mal representades quan han de ser protagonistes de la història. La majoria tendeixen a reproduir els estereotips de la dona que ha de ser salvada o la típica guerrera sexy que sedueix els homes amb els seus encants. Encara que m’agradaria desenvolupar més aquesta última part de l’article me la reservaré per a una propera part.

A les dones “gamers”: no tingueu por de denunciar el masclisme que hem de patir quan juguem, trenquem estereotips i fem-nos lloc en aquest mon.

 


 

manif

Laura Sànchez, membre de JEV Tarragona. Llicènciada en Investigació Privada, actualment estudiant peritatge judicial. Combinant estudis donant classes de repàs i oposicions.

Dona “gamer” que li agrada córrer i perdre’s amb bici per la muntanya.

El meu blog: https://correboleta.wordpress.com/

Podeu contactar-la a través del seu correu electrònic lsanchru@gmail.com o bé via Twitter https://twitter.com/Laura_Rull

Publicat el 16 febrer 2016 a General, Obrim el blog

Compartiu-ho!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *