loading please wait..

No trepitjar el terra fregat – Guillem Llord Aymerich

13685262763i3p2

És prou comú la idea que la incorporació de la dona al món del treball és força recent. També ho és pensar que si una persona no té cap lligam contractual o una nòmina a final de mes és perquè no treballa. Però si tenim una mica de curiositat i acudim al diccionari, trobarem que s’entén per treball l’acció de treballar, l’esforç sostingut. O bé, l’activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta. Deixant de banda el sexisme implícit en la segona definició, no trobem en cap de les dues accepcions indicis de la necessitat de percebre una retribució a canvi del treball o bé l’existència de contractes com qüestions necessàries.

Tots i totes hem viscut la situació d’haver de travessar una sala plena de papers de diari, col•locats amb cura per evitar deixar petjades. Si es tracta del vestíbul d’una oficina, o bé d’un lloc públic, tenim clar que els ha dipositat una treballadora; la dona de fer feines que, be de manera regulada o en negre, està treballant. I si es tracta de la cuina de casa? Si fem memòria segur que recordarem alguna escena de petits o petites, trepitjant amb cautela les fulles humides de paper mentre la nostra mare o àvia feia el dinar o la bugada. Està clar que, en la majoria dels casos, la diferència entre una escena i l’altra és que la primera té un treball i la segona no. Però, com hem vist abans, això només es sustentaria donant per suposat que hi ha treball si hi ha contracte per escrit o oral. Fer les feines de la casa suposa un esforç i permet obtenir mitjans necessaris per tal de satisfer les necessitats bàsiques. Seguint aquest raonament, les dues escenes no ens han de semblar tan diferents.

Hi ha un problema d’economia del llenguatge implícit en aquest dilema. Quan ens referim a que anem a treballar, volem dir que anem a participar en el mercat laboral o que anem a treballar remuneradament. Des de la industrialització per a moltes persones aquest treball remunerat, i els conflictes associats a ell, són una part central de la vida, pel que li atorguem una importància tal que ens permet despreciar la resta de treballs. Però si parem atenció ens adonarem que sense algú que s’ocupi de les tasques bàsiques de neteja, d’organitzar i preparar els àpats, tenir la roba neta i planxada, els nens i nenes vestits per anar a l’escola, les comptes de la casa fetes… seria molt difícil èsser productius o productives en el nostre treball remunerat. Quan una persona viu sola el gènere és irrellevant, però en convivència home-dona, es aquesta última la que s’emporta la part més gran de la càrrega que això suposa.

La dona s’ha incorporat al mercat de treball, sí, però el repartiment del treball domèstic i de reproducció no s’ha repartit al mateix ritme. En molt casos segueixen sent les dones les que suporten, no tant sols l’esmentat abans, si no que a més “porten la casa”, ocupant-se de les tasques de cura i del management familiar de manera simultània. Això ens planteja un altre dubte, si les dones ara treballen més que abans, com pot ser que tinguin temps per a realitzar tota aquesta feina de la llar? La resposta la trobem en dos fets; la incorporació de la dona en el mercat de treball és més precària que la dels homes en termes de temporalitat, parcialitat de les jornades i continuïtat de la carrera professional, sent habitual abandonar aquesta en ampliar al família més enllà del primer fill. L’altre fet és que les dones suporten una doble jornada laboral, la remunerada i la de la llar. Els dos fets estan íntimament relacionats; si queda temps es treballa i, si no, és la dona la que abandona la feina, perquè, total pel que guanya a la seva feina precària…més val quedar-se amb la feina del marit.

Arribats a aquest punt, és molt difícil entendre les dinàmiques del mercat laboral que afecten a la meitat de la població sense entrar a valorar si es necessari el treball domèstic o per què s’incorpora o abandona el mercat laboral la dona. El treball ha de esser entès amb una visió àmplia, que reculli tant el remunerat com el domèstic si volem seguir fugint de la separació home-esfera pública/dona-esfera domèstica. Algunes propostes, com la d’afegir el valor monetari del treball domèstic al càlcul del Producte Interior Brut van en aquesta direcció, i els resultats són impressionants, augmentant aquest entre un 30 i un 60 per cent.

A més, cal veure amb respecte aquelles tasques que solen despreciar-se però que suporten l’anar i venir del mercat laboral. Les dones, com a treballadores domèstiques principals, possibiliten que l’home pugui disposar de temps per vendre la seva força de treball en una societat marcada pel patró de male breadwinner/famale homemaker, com és la típica dels països llatins del sud d’Europa. El treball domèstic, el treball de cura, és un pilar essencial de l’organització social, ja es sustenti aquest en relacions contractuals, normalment de dones molts cops migrades, o en acords tàcits herència de la tradició patriarcal dins de la llar. Quan demanem respecte i dignitat per la feina d’una obrera o obrer de fàbrica, ja que és en el seu treball el que ens permet gaudir del producte final, cal també demanar dignitat i respecte pel treball domèstic, posant-lo al mateix nivell que la resta de treballs. Siguem nosaltres qui netegem o no, sigui a casa, a la oficina o la porteria, cal ser respectuosos i respectuoses amb l’esforç que suposa passar el pal de fregar i vigilar de no trepitjar el terra fregat. I un cop haguem passat, tombar el cap, mirar a la persona que tenim al davant i preguntar-nos si no seria just que l’esforç l’estiguéssim fent nosaltres, sobretot si som homes.


 
image

Guillem Llord Aymerich

Sociòleg, vinculat al món polític. Cada dia més feminista.

M’agrada fer Snorkel i el cinema de ciència ficció

Mail: guillem.llord@gmail.com

Twitter: @guiloop

 

Publicat el 23 juny 2015 a General, Obrim el blog

Compartiu-ho!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *