loading please wait..

Prohibit passar, masclisme quotidià

semafor peatonal vermell

A vegades hi ha representacions de la (pseudo)realitat que tenim tan interioritzades que ens costa detectar l’androcentrisme imperant que les defineix.
Avui parlarem dels semàfors. Els semàfors peatonals, que serveixen per saber si podem travessar tranquil•lament el carrer o hem d’estar doblement atentes abans de fer-ho.

 

Us heu fixat amb quina és la figura que representa tota la diversitat de persones que l’han d’observar? Sorpresa, sorpresa: un home.
El més escèptics sobre la permanència de l’androcentrisme insistiran una vegada més en que ens hem de graduar les nostres ulleres violetes, que veiem sexisme, discriminació i desigualtat allà on no n’hi ha.
Potser fins i tot ens preguntaran que què proposem? Una dona enlloc d’un home? I, aleshores que passaria amb els homes? (Perquè ja sabeu que hi ha coses que quan passen a les dones no són problema i, en canvi, quan els hi passa als homes (en la majoria de casos hipotèticament) posem el crit al cel o més amunt encara!) Una dona amb faldilla? Aleshores, seguirien, també us queixaríeu que si s’està reproduint un estereotip i model de dona que bla bla bla.
Aquestes vacil•lacions volen fer-nos creure que si és així, i sempre ha estat així, és per alguna cosa. Que acaba sent la millor manera possible perquè tothom s’hi senti representat. Que cap nena, noia, dona o iaia deixarà de travessar un semàfor perquè no s’hi sent representada. Que és una tontería. Que no n’hi ha per tant i que, d’altra banda, no hi ha alternativa.

I si un dia no arribéssim a les escoles, a aquella cita, al teatre o a treballar perquè ens hem quedat aturades davant d’un semàfor que no ens tracta com interlocutatores vàlides? I si féssim senyal omís a aquells missatges que no ens nombren?

 

Des de projecte ella defensem que l’alternativa en la representació de la realitat que té com a model principal i predominant l’home no només és possible si no que és necessària. Que de la mateixa manera que el llenguatge ha de ser inclusiu la simbologia, les imatges i les altres formes de representar la realitat també ho han de ser.
Nosaltres ens hem fixat en els semàfors, però no és a l’únic lloc on ens trobem una representació exclusivament masculina en missatges que van dirigits a tota la població. Ens ajudes a ampliar la llista?

Publicat el 6 abril 2014 a General, Reflexions

Compartiu-ho!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *