loading please wait..

Qui va darrere mana i fa la força

1440876430iwz9o

Sí, així és amics i amigues. Avui potser us faig un descobriment que us canviarà la vida, o potser no. A mi, no me la va canviar, però potser a la persona que em va fer aquest descobriment si que li va canviar la vida (o la forma de veure-la).

Us poso en situació: Estiu de 2015, calor infinita, mes de juliol, poble de platja a rebentar de gent i, per tant, platja a rebentar, ni la tovallola estesa del tot podíem posar. La meva parella i jo, i quan dic parella vull dir el meu novio, o com es digui, que sempre em sona malament, però dir parella em sona a que no sóc clara perquè estic amagant que sóc lesbiana, o bisexual o pansexual… (i què si ho fos? – bah, tant és, això serà un altre dia en un altre post…)

Tornem-hi: Estiu de 2015, bla,bla… jo i el meu xicot, ens disposàvem a passar un fantàstic dia de platja en un poblet idíl·lic de la Costa Brava, quan, després de veure que la platja estava a rebentar de gent, decidim que potser hauríem de canviar el pla d’anar a la platja, perquè potser ens agafa un patatús amb tanta gent, tanta tovallola, tanta canalla, i tantes sombrilles. A ell se li acut una “meravellosa” idea: – Podríem llogar un Kayak i anar a fer una passejada vorejant la costa. -Siiiiiiii! Quina il·lusió, és el meu pla ideal per a avui! – Ni per a avui ni per a mai, sóc una escagarrinada per a les activitats d’aventura i, aquesta, no serà menys- Però tot i així accedeixo (el pobre ja feia dies que ho intentava) perquè aquest any he decidit que vull ser una mica més valenta, i provar de fer coses que, tot i que em fan respecte, crec que poden ser interessants (Si voleu un altre dia us explico l’experiència amb el bateig de submarinisme).

Total: que jo, per mi i per ell, per aventurera i també una miqueta per amor i per fer-lo feliç dic que sí, que llogarem un Kayak. Però tant bon punt dic que sí, l’escagarrinament comença a augmentar. Així que entre que sortim de casa i anem cap al lloc de lloguer dels Kayaks decideixo traçar un pla per al desenvolupament de l’activitat. Què farem? Agafarem un Kayak d’un o de dos? Em pregtunta ell. Jo li dic que prefereixo que anem junts, que crec que així em fa menys por. I ell pregunta: -I on voldràs? Davant o darrere? I jo m’ho penso una estona, i tot i que cap de les dues opcions m’agrada -preferiría no anar-hi directament- finalment acabo decidint que vull anar darrere, perquè així si el veig a ell tota l’estona estaré més tranquila de sentir-me acompanyada. I així és com nosaltres, decidim que jo aniré darrere i ell davant.

Quan arribem al lloc del lloguer demanem un Kayak, per a dos, i ens fan una proposta de recorregut, ens expliquen com funciona això del Kayak (jo ja ho sabia perquè n’havia fet amb anterioritat) i ens disposem a entrar a l’aigua i pujar al Kayak. Jo tota decidida (i amb ganes de passar el tràngul quant abans millor) pujo darrere del Kayak (tal i com haviem acordat amb el meu xicot) i el noi del lloguer de Kayaks em diu: – Ui, qui va darrere és qui mana i fa la força. I jo li dic: – Vale, vale. (Tot i que no haviem pres la decisió en base a això, de seguida valoro que ni manar ni fer la força és un problema per a mi, ni per al meu xicot.) El meu xicot em somriu i puja al davant. Però ep! alguna cosa no quadra, perquè el noi del lloguer del Kayak ens mira extranyats, com si passés alguna cosa greu. Para el Kayak, es mira el meu xicot i li diu: – Qui va darrere és qui mana i fa la força. (En plan, ja li he dit a ella però potser és tonteta i no ho ha pillat. No hi hauries d’anar tu al darrere? Macho men forçut i autoritari? – Això no ho diu, però és el que jo m’imagino que passa pel seu caparró)  El meu xicot li diu que si, que ok. I marxem cap a la nostra ruta del dimoni a viure aventures cavalcant les onades.

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

Al tornar de l’excursió, sortosament estem vius, no s’ha ofegat cap de les dues, i jo continuo anant a darrere, manant i fent la força. Crec que el noi del lloguer de Kayaks encara flipa ara, no sé per què, però flipa.

Dies després d’aquesta anècdota decideixo per una observació sobre les pautes de comportament de les parelles mixtes que pugen als Kayaks i la meva sorpresa arriba quan el que veig és que si la parella és mixta, sempre, però SEMPRE és l’home qui va darrere, suposo que per aquella premissa que ja s’encarreguen de donar-te: – Qui va darrere mana i fa la força.

I què us vull dir amb aquesta anècdota? Que no és només això, una anècdota i prou, i que ja sé que algunes persones diran/pensaran que sóc una exagerada, bla, bla. Mireu, sabeu què? Que me la bufa! No sóc una exagerada, porto les ulleres liles posades, tot el dia, i tot el dia veig els micro i macro masclismes als quals ens hem d’enfrontar les persones (sí, no només les dones – oh! sopresa!) i cada dia en sóc més conscient, i m’agrada! No perquè m’agradi que em passin aquestes coses, sinó perquè crec que la única forma de poder-hi fer alguna cosa, de transformar aquesta societat masclista i patriarcal en la que vivim  és atacant les desigualtats i visibilitzan-les. I visibilitzar que a un poble de la costa hi ha un noi que avisa a tothom: qui va darrere mana i fa la força, i ell no ho sap, però aquesta actitud és masclista. Perquè dona per suposat que és l’home qui ha de fer la força i qui ha de manar. I és per això que he volgut compartir aquesta anècdota amb vosaltres, perquè és des de la quotidianitat des d’on també podem fer-li la guerra al masclisme i a la desigualtat.

Publicat el 4 setembre 2015 a General, Reflexions

Compartiu-ho!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *