loading please wait..

VAGINES ESPANTADES? – PILAR PONS UMBRÍA

portaa vaginisme

No. Són vagines amb portes estretes, que es van espantant al no poder rebre ningú a casa seva.

El segle XXI no té estadístiques ni clares ni no clares.  Ningú sap el nombre de dones que pateixen per aquest motiu.  Dones que han viscut a palpentes, buscant per arreu la solució, visitant metges, psicòlegs, pàgines d’internet o qualsevol reguitzell de camins, per tal de trobar aquella llum que les porti cap a la llibertat.

“I vet aquí que hi havia una noia sana, plena de vida, caminant vora del riu, sense pressa, amb l’alegria renovada de cada matí. Tot al seu voltant era bonic, els arbres, la llum, fins i tot els petits animalons, anunciants de primavera.

Tot d’una va sentir com una flor dins seu, li deixava anar el pol·len cames avall i aquell  missatge esperat, la ve fer tan  feliç que el seu cap va començar a imaginar la història de la seva vida, com el guió d’una pel·lícula plena d’aventures.

Els dies i els anys que van anar passant des d’aquell dia del riu, van anar transformant la seva alegria amb tristor.  Aparentment era ja una dona com les altres, però el secret que guardava i que no havia explicat mai a ningú, li rossegava el cor. La seva vagina tenia una porta tan estreta que no hi cabia res, ni un tampó.

I més anys van anar passant, mentre ella ja amb parella, continuava sense resoldre el misteri, amb el neguit d’haver fet  moltes visites mèdiques, sense resultats. La seva vida, aparentment normal, estava tenyida de la foscor més negra, la de la impotència.

Molts professionals de la salut li van dir que tenia un problema mental, algun trauma d’infantesa, potser rebuig al sexe o una creença limitant originada per ella mateixa.

Aquesta dona ara té 50 anys. Mai ha pogut tenir relacions amb penetració, no es pot fer revisions ginecològiques i evidentment no ha pogut complir el seu somni, el de ser mare.. Diagnòstic: VAGINISME PRIMARI”

De vegades amb set sessions de fisioteràpia es soluciona el problema.  Fa riure o plorar?  Sabem quantes n’hi ha arreu del món? Impossible, perquè no se’n parla.

Al llarg de més de 20 anys de tractar aquesta afectació, he arribat  a algunes conclusions, com és que la resolució del problema està en ajudar-les a dilatar la vagina gradualment.  No és un problema psicològic com s’ha vingut debatent tota la vida, és un problema físic i es pot resoldre per aquesta via. Una altra de les meves conclusions és que n’hi ha moltes, com es dedueix per com apareixen, després que algun mitjà de comunicació m’ha convidat a parlar-ne.

Què necessita el vaginisme?  Difusió, normalització i que se li arrenqui l’etiqueta d’afectació psicològica.  I és clar que hi podem trobar problemes psicològics!  Els derivats de viure sense trobar solució.  Aquests si.

Ah! I un cop solucionat el problema físic, poden gaudir de la seva llibertat, sense papallones negres voltant pel seu cap.

__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

 

PILAR PONS                                                                                                                                                                                                                                                                                                   L’autora d’aquest article és Pilar Pons Umbría, infermera i fisioterapeuta especialitzada en la rehabilitació del Sòl Pelvià

On millor es troba és acompanyant les dones en totes les seves etapes.

Si en voleu saber més o la voleu contactar o podeu fer a la seva pàgina web, http://pelvicgarden.com/, a través del seu correu electrònic pilarlllc@yahoo.com o           al twitter @pilarponsumbria

 

 

 

Publicat el 12 maig 2015 a General, Obrim el blog

Compartiu-ho!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *