Fa uns dies em van explicar una curiositat sobre la relació que (pressumptament) hi ha entre que els dijous sigui el dia que es menja la paella i el gènere (i jo afegiría sobretot la classe social) que em va semblar interessant i que mai abans havia sentit.

El que em van explicar va ser que tradicionalment el dijous era el día lliure del servei (a les cases on hi havia servei, evidentment) i que les cuineres del servei deixaven preparat el dia abans el sofregit per a la paella de l’endemà, així al dia següent, quan arribava l’hora de dinar la única cosa que havia de fer la senyora de la casa era afegir-hi arròs una estoneta abans i comptar que al cap d’una poca estona ja tindría el dinar a punt.

Aquesta explicació em va semblar interessant, si més no perquè mai abans l’havia sentit, i sí que m’ho havia preguntat en alguna ocasió. La qüestió és que vaig decidir fer una cerca a través de Google per saber quines hipòtesis corrien per la xarxa, i em vaig quedar parada de les possibles explicacions que hi han al respecte i que, ja que hi som, també compartiré amb vosaltres com a curiositats, tot i que potser no estan tan lligades a la primera curiositat que em cridava l’atenció que, a priori, si que em semblava una qüestió més relacionada amb el gènere però que havent-hi reflexionat crec que té molta més relació amb la classe social que altra cosa. Tot i que evidentment podriem analitzar per què qui triava l’aigua a l’arròs havia de ser la senyora de la casa, i no l’home? Però com que no tenim dades sobre això, i em baso en algunes hipòtesis i creences tampoc no m’atreveixo a fer un gran judici sobre això, a banda de que aquesta entrada pretenía sobretot ser breu i concisa.

Molt relacionada amb la primera, una altra de les explicacions apunta a que com el dijous era el dia de lliurar del servei i no teníen a ningú que cuinés, les famílies (que tenien servei, torno a insistir) aprofitaven per a sortir a dinar fora de casa i que, com els restaurants ja ho sabíen, s’esforçaven perquè el plat del dia del seu menú fós la paella, com si fós un dia de festa equiparable a un diumenge.

Altres explicacions que ja surten del marc de si els dijous era o no era el dia de lliurar del servei són el fet que la paella era el menjar favorit de Franco i que era ell qui tenia el costum de sortir a dinar fora els dijous, com que sempre demanava paella i el dictador canviava de restaurant cada setmana, els restaurants de Madrid es van acostumar a tenir sempre preparada paella per als dijous, per estar preparats si a Franco se li acudía anar-hi a dinar.

I la darrera, la que potser hauria de ser la més lògica, és que el dijous era el dia que tradicionalment el peix arribava a l’interior del país i era per això que les famílies aprofitaven per fer uns bons arrossos de peix.

 

En definitiva, diverses hipòtesis per explicar un fet contrastat: els dijous és dia de paella!